Ja ha sortit l’Entrearrels número 2

Com sempre contra rellotge ha sortit la publicació mensual de la CUP de Vilafranca.  A nivell de disseny no aporta res de nou, segueix l’estructura del primer i a part no aconseguim reduir les llargades dels textos. De cara al tercer número esperem que tot respiri un pelet més i puguem incloure-hi una miqueta més de disseny.

entrearrels2

Anuncis

Crea la teva pròpia tipografia

Sempre m’ha fet gràcia el tema de crear les meves pròpies tipografies per fer servir als dissenys, però és una feina que requereix temps i tenir moltes coses en compte.

Des de Font Generator però, han fet que la cosa fos molt senzilla, simplement  imprimirem una plantilla on cal anar omplint els diferents caràcters tipogràfics. Si volem que també surtin els accents hem d’omplir una segona fulla.

Aquí veureu com m´ha quedat a mi:

garbuixtext

Orgosolo com a inspiració

Orgosolo és un poble d’uns 5000 habitants a la província sarda de Nuoro (Núgoro), que té una peculiaritat, el fet de tenir bona part de les façanes de les cases del poble ocupades per grans murals artístics.

Feia força anys que tenia ganes d’anar-hi i aquest estiu, en vaig tenir ocasió. Vam matinar per arribar-hi ben d’hora i com que ens allotjàvem al poble del costat (Mamujada) vora les 9 del matí ja hi érem. Val la pena arribar-hi cap aquesta hora, sobretot si és estiu, perquè ja us podeu imaginar com poden ser les temperatures d’un migdia a una població de l’interior de Sardenya, però també és pràctic per evitar el gran gruix de turistes  que visiten el poble com una atracció turística més de l’illa.

rafVam aparcar just davant d´un bar que tenia un mural amb referències a Baader-Meinhof de la RAF alemanya i acompanyat d’una cita de Bertold Brecht.

Per algú que s’ha mogut en un moviment polític d’esquerra popular, resulta extrany entendre  en un poble rural com és Orgosolo, hi hagi aquest tipus de murals, ja que no s’hi respira especialment un esperit revolucionari entre la seva gent. Però bé, sembla que han acceptat de bon grat l’iconografia revolucionària i molts n’han fet un negoci, ja que poden vendre souvenirs als milers de turistes que visiten cada any el poble.

Vam seguir recte al mateix carrer i vam quedar sorpresos de la gran quantitat de murals que hi havia, alguns de caràcter polític (homenatge al Carlo Giuliani, a Allende, la guerra del Vietnam…) i d’altres de la vida tradicional sarda, des de pagesos i pastors, fins les curses de cavalls tradicionals a Orgosolo.

En aquest mateix carrer, hi ha un mural, dedicat al dia de la dona treballadora fet a la dècada dels 70, que en aquesta població i a Sardenya, té un valor especial. A l’Illa les dones encara avui juguen un paper secundari i fins fa uns 40 anys pràcticament no podien sortir de casa sense anar acompanyades d’un home.

Quan el vaig veure vaig pensar que si aquest any em demanaven el cartell pels actes del 8 de març a Vilafranca, ja tenia d’on treure la idea. Li vaig fer una foto (la que veieu aquí dalt) i la vaig guardar per quan fes falta.

Ja fa un mes, des de la comissió antipatriarcal del Penedès, em van demanar que els fes el cartell dels actes i  després d’un parell de setmanes de fer proves he acabat recuperant la idea inicial. Ja ho diuen això de que normalment la primera idea que ens ve al cap acostuma a ser l’encertada.

De moment ja tinc la part principal del cartell feta, al final he decidit escollir les dues dones (la jove i la gran) que porten un cartell (on segurament escriuré el sub-lema). He descartat la dona de negre, ja que és una figura tradicional sarda, de fet si passegeu pels carrerons d’Orgosolo segurament en trobareu alguna, vestida de cap a peus de negre, amb un mocador cobrint-li el cap. També he descartat la part més històrica del mural, que representa la fàbrica de Nova York en flames on van morir 129 dones que feien una vaga per reclamar millores laborals, el 8 de març de 1908 (ara fa 101 anys).

He vectoritzat les dues dones amb l’Adobe Illustrator, ara només em faltarà incloure el text i amb alguna textura donar-li una mica de relleu. De moment podeu veure com va quedant això.

dones

Ah!! i tornant al tema de l’inici, si podeu visitar Orgosolo, no us ho penseu dues vegades perquè realment val la pena.

Política i disseny

Recupero un article que va escriure en Jordi Blasi, al seu bloc objectar.info, el 7 de desembre de 2007. Malgrat que no coincideixo en bona part amb les aportacions del Martí, si que penso que cal que el disseny polític es vagi acostant dia a dia a unes estètiques més properes a la població.

Per cert, us deixo amb el cartell que vaig fer per la campanya del 2003 a les municipals  perquè veieu com el disseny que tenia la CUP abans de que Bildi col·laborés amb nosaltres no tenia una estètica especialment dura.

cupvila1“En el marc del vint-i-sisè Chill Laus, organitzat per l’ADG: ‘Disseny polític versus política del disseny’, el dissenyador Martí Ferré, de l’estudi Bildi Grafiks, qüestionava aquesta darrera setmana, el plantejament gràfic dels moviments socials. En el transcurs de la xerrada, Ferré explicà la campanya gràfica de la Candidatura d’Unitat Popular de Vilafranca del Penedès, municipi on les CUP’s doblaven resultats en les darreres eleccions, situant-se com a tercera força municipal al consistori. Una campanya encarregada per primera vegada a un estudi professional, i que culminava amb uns excel·lents resultats.

Ferré reflexionà sobre el disseny gràfic com a transmissor de projectes polítics, i plantejà la limitada capacitat d’alguns moviments alternatius per fer arribar les seves idees a un espectre més gran de la població. ‘Massa sovint, les campanyes semblen dissenyades per l’autoconsum, limitant el públic objectiu al mateix col·lectiu i oblidant a la resta de la societat’.

El disseny gràfic és l’activitat encaminada a transmetre missatges mitjançant uns determinats codis visuals; imatges i textos, tractats adequadament per arribar de forma correcta a un determinat públic objectiu. Saber a qui ens volem dirigir i quina és la forma més adequada de fer-ho, ens permetrà sumar cada vegada a més gent.

Seguint aquests preceptes, la gent de Bildi Grafiks plantejaren una campanya imaginativa, fresca, amb cartells amables i il·lusionants, oberts a tothom. Amb un ús adequat de tipografies i imatges i que feia digeribles missatges contundents a tota la societat.

Per primera vegada, la CUP de Vilafranca abandonava alguns codis de comunicació tradicionals, de tipografies dures, imatges en blanc i negre o tècniques pròpies dels anys setanta, per una campanya imaginativa i contemporània, que aconseguia fer arribar missatges igualment contundents però tractats gràficament de forma més adequada tant a l’època com a la societat actuals. Per primera vegada, despertaven la curiositat i simpatia d’aquella gent que tot i compartir alguns missatges, no s’hi acabava de sentir identificada.

I es que si els moviments alternatius aspiren algun dia a consolidar-se, a convertir-se en vertaderes eines de transformació social, és vital canalitzar adequadament llurs missatges. Fent-los arribar a tothom. Perquè els principis d’igualtat de gènere no preocupen només als col·lectius feministes, la laïcitat pot ser defensada per catòlics i musulmans, l’ecologia per aquells que van en cotxe i la república per quillos, pijos i modernets. Els processos d’emancipació i transformació de les nostres societats, només s’assoliran amb èxit si aconseguim aglutinar els diferents sectors socials. I per a fer-ho, per a transformar-los, ens hi hem d’apropar, escoltar-los i parlar el seu llenguatge. Només d’aquesta manera, establirem el diàleg necessari per a la consecució de les nostres fites.”

L’Entrearrels, la publicació mensual de la CUP de Vilafranca

Ja fa un parell de setmanetes que ha vist la llum, però trobo que avui és un bon dia per parlar-ne. El disseny gràfic l’hem fet conjuntament amb en Jordi Plans i malgrat les presses que comporta una publicació ha sortit força bé, de cara propers números intentarem acabar de polir les imperfeccions.

Que és l’Entrearrels?

entrearrels

“L’Entrearrels és el nou projecte comunicatiu de la CUP que neix de la voluntat d’establir-se com el contrapunt informatiu municipal a Vilafranca. Una aportació que reflecteixi la visió de l’esquerra independentista i dels moviments polítics i socials de la Vila, des del seu treball de base, sincer i honest en la consecució d’una societat justa i lliure.
Amb l’Entrearrels volem informar de manera regular i periòdica sobre el treball, les aportacions i les tasques que es venen realitzant des de la Candidatura d’Unitat Popular, conjuntament amb entitats, associacions i moviments socials.
L’Entrearrels neix com un espai de comunicació, però també de participació on, vilatans, entitats, col•lectius i moviments socials de la vila puguin aportar les seves opinions i reflexions.
Entenem que la informació és un instrument essencial i bàsic per a la població de Vilafranca, per a generar un debat crític, per donar a conèixer projectes, com a mecanisme de control del poder, per afavorir la transparència de la gestió municipal i la participació del poble en els afers col•lectius.
És per això, que des de l’Entrearrels, s’informarà dels plens municipals, l’espai  on es prenen algunes de les decisions polítiques de l’Ajuntament que afecten al conjunt de la població, així com dels projectes que, vinguin d’on vinguin, afecten al conjunt del municipi, comarca o vegueria (ARE, projecte de peatges…).
Per tal de donar-nos a conèixer i d’arribar al conjunt de la població cada mes es podrà trobar l’Entrearrels en diversos locals i establiments de la vila i també en format digital al web de la Candidatura: www.cupvila.cat.

Obey (Shepard Fairey) podria anar a la presó

Shepard Fairley és un grafiter i artista gràfic que es va donar a coneixer per reproduïr la imatge d’André the Giant (un lluitador de lluita lliure) pels carrers dels Estats Units i més tard per crear plantilles i grafittis d’aspecte revolucionari inspirades en la iconografica soviètica i en personatges revolucionaris (Malcom X, Subcomandant Marcos, Angela Davis…).

Avui ha estat detingut quan acudia a una exposició seva a Boston. Se l’acusa de pintar murals en propietats privades fet que als Estats Units és considerat un delicte que comporta pena de presó i per tant aquest artista s’enfronta amb la possibilitat d’anar-hi a parar.

Aquest fet ha aixecat polsegura ja que Shepard també és el creador del conegudíssim cartell de Barack Obama on surt la inscripció “Hope“.

Més informació:

Vídeo del 3/24 on s’explica la notícia

Pàgina d’Obey

Algues de les seves creacions: