Un altre logo

calaveraDoncs això, ja fa més d’un any vaig renovar el logo dels Filibusters, un grup de música tradicional d’aquí Vilafranca del Penedès. Encara no l’havia penjat enlloc (crec) i ja que crec que no el fan servir, doncs almenys el posaré aquí amb la resta de dissenys que vaig realitzant.

Anuncis

Primera proposta de logo per Combat 1707

2combat1707

Doncs aquí teniu una proposta de logo que he el·laborat pel grup de música Combat 1707. Primer he esbossat el disseny a mà, de fet ja fa força dies que vaig trobar la forma que tenia ganes de donar-li, l’he escanejat i després l’he treballat amb l’Illustrator. Quan quasi el tenia enllestit li he afegit aquesta textura en una mascara que li dona la sensació de lletres desgastades.

Ara a veure que diu la gent del grup, però segurament li canviaré la tipografia de 1707 perquè no m’acaba d’agradar.

Com fer una infografia?

going-green-large1Feia dies que em tenia ganes de parlar del món de la infografia. Les infografies són els gràfics, il·lustracions, esquemes… que acompanyen normalment una notícia o informació, per fer que ens quedin més clars els conceptes que ens vol transmetre.

Fer una infografia és una tasca complicada, no tant pel que fa relació al disseny com perquè cal tenir en compte moltes coses abans de crear-la.

Aquí us deixo amb les millors del 2008

Buscant sobre el tema he  trobat un article en el bloc “Dibujando por dinero” que m’ha semblat interessant traduir al català i publicar-lo aquí:

“La pregunta de “Com fer una infografia?” no es fàcil de contestar… és una barreja entre periodisme, investigació, disseny, il·lustració i semiòtica. Un infografista ha de tenir dots en totes aquestes àrees per a poder realitzar una bona peça.

Periodisme per poder discriminar que informació és material per a una infografia. No tots els temes són infografiables. El material ha de ser molt complicat per a poder-se explicar només en text, i ha d’existir suficient material per a poder justificar l’ús de gràfics.

Investigació perquè és necessari esbrinar dades “saboroses” que donin vida a aquest tipus de realitzacions. Un lector comú no tindrà massa interès en una infografia que parli d’un transbordador espacial si només parlem de quants litres per segon consumeix en l’enlairament. En canvi, si que ho estarà  en saber com s’emmagatzema el combustible, com es transmet als motors, la manera en que viu la tripulació dins del transbordador. En paraules d’un molt bon infografista … (… Arturo Fonseca) “la infografia és com si parlessis amb algú de quelcom que t’apassiona”. D’aquesta manera, la investigació ha d’aportar  informació d’interès, i no dades massa tècniques o especialitzades que facin que la informació sigui un manual per a experts.

El disseny òbviament juga un paper importantíssim en una infografia. La utilització de los textos, la seva llegibilitat, gruixos de línia, contrastos, etc. que són la diferència entre un munt de dades aglutinades en un paper i un document que ens permet adquirir la informació desitjada de manera senzilla i amb poc esforç.

Òbviament la il·lustració és de vital importància, aquesta fa possible convertir en imatges senzilles el que d’altra forma serien fulles i fulles d’informació. D’altra banda és important aprendre a discriminar quan es necessita un gràfic complexe i el·laborat o senzill i concís, ja que l’objectiu més important no és crear una obra d’art, sinó una obra de comunicació.

La semiòtica li dóna forma a tot aquest munt d’elements. És necessari crear una navegació dins del gràfic, dur al lector pels punts a llegir, facilitar-li el camí i no complicar la seva lectura. És un dels aspectes més difícils de la infografia, especialment en temes complexos.

…como es fa una infografia? Explicat en passes, seria de la següent manera. S’escull el tema a “graficar”. Es defineixen detalladament els aspectes que seran explicats en gràfics per investigar sobre ells. Dades, números, cronologia, diagrames, fotos, anecdotes, dades curioses, tot serveix per a donar-li forma a una infografia, recordem que com més atractiva sigui la informació, més interessant serà el producte final. Una vegada recopilat el material, cal decidir com organitzar-lo. Generalment una infografia tindrà una gran quantitat de dades i informació, caldrà organitzar-ho en una manera llegible, organitzar les dades d’una manera lògica: de dalt a baix, d’esquerra a dreta, en el sentit de les agulles del rellotge i  evidenciar el començament, són algunes de les maneres de fer-ho. Pensar molt bé el flux de la informació és … el que li convé a una bona infografia i no els gràfics o la informació. Una vegada decidit la col·locació i el flux cal començar a “fer-ho”. Decidir l’estil ideal per a la infografia és molt important. Hi ha qui creu els gràfics han de ser molt realistes o molt sintètics, però això és erroni. Les millors infografies que he vist estan fetes a mà, amb només els textos d’ordinador. L’estil és tan lliure como el tema a tractar.

La infografia en si es tot un tema que seria molt difícil d’explicar en un sol text,  però crec que això descriu en grans trets el procés…”

Una de contes…

Ara he acabat de maquetar un projecte curiós si més no. Es tracta d’un llibre-fanzine de contes per nens i nenes, en concret nou contes.
mildiu

El disseny és molt senzillet i auster, de fet pràcticament és inexistent. El dia 23 d’abril es vendrà a les paradetes de l’EI de Vilafranca i els beneficis aniran destinats a la lluita antirepressiva.

El ratolí…

Aquest, és un d’aquells projectes que al final queden en res. A la feina haviem de publicar un fulletó publicitari que al final no caldrà fer. Si més no he pensat que valia la pena penjar-lo al bloc i així de pas l’actualitzo una mica.

ratoliombra

Com podeu veure és un ratolí cyborg!

Ja ha sortit l’Entrearrels número 2

Com sempre contra rellotge ha sortit la publicació mensual de la CUP de Vilafranca.  A nivell de disseny no aporta res de nou, segueix l’estructura del primer i a part no aconseguim reduir les llargades dels textos. De cara al tercer número esperem que tot respiri un pelet més i puguem incloure-hi una miqueta més de disseny.

entrearrels2

Crea la teva pròpia tipografia

Sempre m’ha fet gràcia el tema de crear les meves pròpies tipografies per fer servir als dissenys, però és una feina que requereix temps i tenir moltes coses en compte.

Des de Font Generator però, han fet que la cosa fos molt senzilla, simplement  imprimirem una plantilla on cal anar omplint els diferents caràcters tipogràfics. Si volem que també surtin els accents hem d’omplir una segona fulla.

Aquí veureu com m´ha quedat a mi:

garbuixtext

Orgosolo com a inspiració

Orgosolo és un poble d’uns 5000 habitants a la província sarda de Nuoro (Núgoro), que té una peculiaritat, el fet de tenir bona part de les façanes de les cases del poble ocupades per grans murals artístics.

Feia força anys que tenia ganes d’anar-hi i aquest estiu, en vaig tenir ocasió. Vam matinar per arribar-hi ben d’hora i com que ens allotjàvem al poble del costat (Mamujada) vora les 9 del matí ja hi érem. Val la pena arribar-hi cap aquesta hora, sobretot si és estiu, perquè ja us podeu imaginar com poden ser les temperatures d’un migdia a una població de l’interior de Sardenya, però també és pràctic per evitar el gran gruix de turistes  que visiten el poble com una atracció turística més de l’illa.

rafVam aparcar just davant d´un bar que tenia un mural amb referències a Baader-Meinhof de la RAF alemanya i acompanyat d’una cita de Bertold Brecht.

Per algú que s’ha mogut en un moviment polític d’esquerra popular, resulta extrany entendre  en un poble rural com és Orgosolo, hi hagi aquest tipus de murals, ja que no s’hi respira especialment un esperit revolucionari entre la seva gent. Però bé, sembla que han acceptat de bon grat l’iconografia revolucionària i molts n’han fet un negoci, ja que poden vendre souvenirs als milers de turistes que visiten cada any el poble.

Vam seguir recte al mateix carrer i vam quedar sorpresos de la gran quantitat de murals que hi havia, alguns de caràcter polític (homenatge al Carlo Giuliani, a Allende, la guerra del Vietnam…) i d’altres de la vida tradicional sarda, des de pagesos i pastors, fins les curses de cavalls tradicionals a Orgosolo.

En aquest mateix carrer, hi ha un mural, dedicat al dia de la dona treballadora fet a la dècada dels 70, que en aquesta població i a Sardenya, té un valor especial. A l’Illa les dones encara avui juguen un paper secundari i fins fa uns 40 anys pràcticament no podien sortir de casa sense anar acompanyades d’un home.

Quan el vaig veure vaig pensar que si aquest any em demanaven el cartell pels actes del 8 de març a Vilafranca, ja tenia d’on treure la idea. Li vaig fer una foto (la que veieu aquí dalt) i la vaig guardar per quan fes falta.

Ja fa un mes, des de la comissió antipatriarcal del Penedès, em van demanar que els fes el cartell dels actes i  després d’un parell de setmanes de fer proves he acabat recuperant la idea inicial. Ja ho diuen això de que normalment la primera idea que ens ve al cap acostuma a ser l’encertada.

De moment ja tinc la part principal del cartell feta, al final he decidit escollir les dues dones (la jove i la gran) que porten un cartell (on segurament escriuré el sub-lema). He descartat la dona de negre, ja que és una figura tradicional sarda, de fet si passegeu pels carrerons d’Orgosolo segurament en trobareu alguna, vestida de cap a peus de negre, amb un mocador cobrint-li el cap. També he descartat la part més històrica del mural, que representa la fàbrica de Nova York en flames on van morir 129 dones que feien una vaga per reclamar millores laborals, el 8 de març de 1908 (ara fa 101 anys).

He vectoritzat les dues dones amb l’Adobe Illustrator, ara només em faltarà incloure el text i amb alguna textura donar-li una mica de relleu. De moment podeu veure com va quedant això.

dones

Ah!! i tornant al tema de l’inici, si podeu visitar Orgosolo, no us ho penseu dues vegades perquè realment val la pena.

Política i disseny

Recupero un article que va escriure en Jordi Blasi, al seu bloc objectar.info, el 7 de desembre de 2007. Malgrat que no coincideixo en bona part amb les aportacions del Martí, si que penso que cal que el disseny polític es vagi acostant dia a dia a unes estètiques més properes a la població.

Per cert, us deixo amb el cartell que vaig fer per la campanya del 2003 a les municipals  perquè veieu com el disseny que tenia la CUP abans de que Bildi col·laborés amb nosaltres no tenia una estètica especialment dura.

cupvila1“En el marc del vint-i-sisè Chill Laus, organitzat per l’ADG: ‘Disseny polític versus política del disseny’, el dissenyador Martí Ferré, de l’estudi Bildi Grafiks, qüestionava aquesta darrera setmana, el plantejament gràfic dels moviments socials. En el transcurs de la xerrada, Ferré explicà la campanya gràfica de la Candidatura d’Unitat Popular de Vilafranca del Penedès, municipi on les CUP’s doblaven resultats en les darreres eleccions, situant-se com a tercera força municipal al consistori. Una campanya encarregada per primera vegada a un estudi professional, i que culminava amb uns excel·lents resultats.

Ferré reflexionà sobre el disseny gràfic com a transmissor de projectes polítics, i plantejà la limitada capacitat d’alguns moviments alternatius per fer arribar les seves idees a un espectre més gran de la població. ‘Massa sovint, les campanyes semblen dissenyades per l’autoconsum, limitant el públic objectiu al mateix col·lectiu i oblidant a la resta de la societat’.

El disseny gràfic és l’activitat encaminada a transmetre missatges mitjançant uns determinats codis visuals; imatges i textos, tractats adequadament per arribar de forma correcta a un determinat públic objectiu. Saber a qui ens volem dirigir i quina és la forma més adequada de fer-ho, ens permetrà sumar cada vegada a més gent.

Seguint aquests preceptes, la gent de Bildi Grafiks plantejaren una campanya imaginativa, fresca, amb cartells amables i il·lusionants, oberts a tothom. Amb un ús adequat de tipografies i imatges i que feia digeribles missatges contundents a tota la societat.

Per primera vegada, la CUP de Vilafranca abandonava alguns codis de comunicació tradicionals, de tipografies dures, imatges en blanc i negre o tècniques pròpies dels anys setanta, per una campanya imaginativa i contemporània, que aconseguia fer arribar missatges igualment contundents però tractats gràficament de forma més adequada tant a l’època com a la societat actuals. Per primera vegada, despertaven la curiositat i simpatia d’aquella gent que tot i compartir alguns missatges, no s’hi acabava de sentir identificada.

I es que si els moviments alternatius aspiren algun dia a consolidar-se, a convertir-se en vertaderes eines de transformació social, és vital canalitzar adequadament llurs missatges. Fent-los arribar a tothom. Perquè els principis d’igualtat de gènere no preocupen només als col·lectius feministes, la laïcitat pot ser defensada per catòlics i musulmans, l’ecologia per aquells que van en cotxe i la república per quillos, pijos i modernets. Els processos d’emancipació i transformació de les nostres societats, només s’assoliran amb èxit si aconseguim aglutinar els diferents sectors socials. I per a fer-ho, per a transformar-los, ens hi hem d’apropar, escoltar-los i parlar el seu llenguatge. Només d’aquesta manera, establirem el diàleg necessari per a la consecució de les nostres fites.”