Feia dies que em tenia ganes de parlar del món de la infografia. Les infografies són els gràfics, il·lustracions, esquemes… que acompanyen normalment una notícia o informació, per fer que ens quedin més clars els conceptes que ens vol transmetre.
Fer una infografia és una tasca complicada, no tant pel que fa relació al disseny com perquè cal tenir en compte moltes coses abans de crear-la.
Aquí us deixo amb les millors del 2008
Buscant sobre el tema he trobat un article en el bloc “Dibujando por dinero” que m’ha semblat interessant traduir al català i publicar-lo aquí:
“La pregunta de “Com fer una infografia?” no es fàcil de contestar… és una barreja entre periodisme, investigació, disseny, il·lustració i semiòtica. Un infografista ha de tenir dots en totes aquestes àrees per a poder realitzar una bona peça.
Periodisme per poder discriminar que informació és material per a una infografia. No tots els temes són infografiables. El material ha de ser molt complicat per a poder-se explicar només en text, i ha d’existir suficient material per a poder justificar l’ús de gràfics.
Investigació perquè és necessari esbrinar dades “saboroses” que donin vida a aquest tipus de realitzacions. Un lector comú no tindrà massa interès en una infografia que parli d’un transbordador espacial si només parlem de quants litres per segon consumeix en l’enlairament. En canvi, si que ho estarà en saber com s’emmagatzema el combustible, com es transmet als motors, la manera en que viu la tripulació dins del transbordador. En paraules d’un molt bon infografista … (… Arturo Fonseca) “la infografia és com si parlessis amb algú de quelcom que t’apassiona”. D’aquesta manera, la investigació ha d’aportar informació d’interès, i no dades massa tècniques o especialitzades que facin que la informació sigui un manual per a experts.
El disseny òbviament juga un paper importantíssim en una infografia. La utilització de los textos, la seva llegibilitat, gruixos de línia, contrastos, etc. que són la diferència entre un munt de dades aglutinades en un paper i un document que ens permet adquirir la informació desitjada de manera senzilla i amb poc esforç.
Òbviament la il·lustració és de vital importància, aquesta fa possible convertir en imatges senzilles el que d’altra forma serien fulles i fulles d’informació. D’altra banda és important aprendre a discriminar quan es necessita un gràfic complexe i el·laborat o senzill i concís, ja que l’objectiu més important no és crear una obra d’art, sinó una obra de comunicació.
La semiòtica li dóna forma a tot aquest munt d’elements. És necessari crear una navegació dins del gràfic, dur al lector pels punts a llegir, facilitar-li el camí i no complicar la seva lectura. És un dels aspectes més difícils de la infografia, especialment en temes complexos.
…como es fa una infografia? Explicat en passes, seria de la següent manera. S’escull el tema a “graficar”. Es defineixen detalladament els aspectes que seran explicats en gràfics per investigar sobre ells. Dades, números, cronologia, diagrames, fotos, anecdotes, dades curioses, tot serveix per a donar-li forma a una infografia, recordem que com més atractiva sigui la informació, més interessant serà el producte final. Una vegada recopilat el material, cal decidir com organitzar-lo. Generalment una infografia tindrà una gran quantitat de dades i informació, caldrà organitzar-ho en una manera llegible, organitzar les dades d’una manera lògica: de dalt a baix, d’esquerra a dreta, en el sentit de les agulles del rellotge i evidenciar el començament, són algunes de les maneres de fer-ho. Pensar molt bé el flux de la informació és … el que li convé a una bona infografia i no els gràfics o la informació. Una vegada decidit la col·locació i el flux cal començar a “fer-ho”. Decidir l’estil ideal per a la infografia és molt important. Hi ha qui creu els gràfics han de ser molt realistes o molt sintètics, però això és erroni. Les millors infografies que he vist estan fetes a mà, amb només els textos d’ordinador. L’estil és tan lliure como el tema a tractar.
La infografia en si es tot un tema que seria molt difícil d’explicar en un sol text, però crec que això descriu en grans trets el procés…”
Avui, en una societat occidental on pràcticament ha desaparegut l’analfabetisme podem comprovar com encara és útil l’Isotype i que encara podem reconèixer les representacions simbòliques creades per aquest dissenyador de fa vora un segle.
Doncs això, ja fa més d’un any vaig renovar el logo dels 
Quin garbuix! 